Danses del País Valencià

GALOP DE PANDERETES

 

    El galop √©s un pas de dansa tradicional catalana.

 

     Els dansaires ballen amb panderetes sobre un ritme que va crescendo.

 

    L'energia i l'esplendor d'aquesta dansa va fer el final dels espectacles de l'esbart fins al 2008.          Aquest any ‚Äď any del 30√® aniversari, Or i Grana va desafiar de presentar un espectacle completament nou. Per aquesta ra√≥ nom√©s van conservar el galop de panderetes qui, de final, va passar a l'obertura de l'espectacle.

 


SEGUIDILLA DE CASTELLO

 

    La seguidilla √©s un ball t√≠pic de Val√®ncia, com els Boleros i les Jotes.


XAQUERA VELLA

 

    Aquesta dansa data del principi del segle XVII i va ser a l'apogeu al segle XVIII

 

    Si la m√ļsica va ser preservada en els arxius, la coreografia d'origen malauradament nom√©s va poder ser retrobada en part. Doncs va ser reconstitu√Įda per ser presentada de nou en els espectacles.

 

    Dansa majestuosa i senyorial, en oposici√≥ amb les danses de la poblaci√≥, era principalment ballada els dies de Festa Major.

Galop de penderetes

Seguidilla de Castello

Successió de danses del mar

CONTRAPAS DE SANT GENIS DE PALAFOLLS

 

    El contrapas √©s a l'origen de de les danses tradicionals catalanes, fins i tot de la sardana.

    Tradicionalment el contrapas era ballat √ļnicament pels homes, les dones van ser integrades molt tard en els balls.

    √Čs una dansa del carrern en oposicio als balls de la cort.

 

BALL DE NYACRES

 

    Dansa de pescadors de l'ESCALA.

 

 

 

MARINA


    Dansa eixida de l'opera MARINA.

 

   √Čs l'obra de l'Emilio ARRIETA, nadiu de Navarra (Nord Oest d'Espanya), l'opera MARINA data del 1871 √©s qualificada com una opera rom√†ntica.

 

 

    Els dirigents del teatre El Liceu de Barcelona van encarregar en Ramon TRABAL ALTES de crear una coreografia sobre aquest opera en 1967.

 

 

    L'acci√≥ t√© lloc a LLORET DE MAR i el ball es desenrotlla el dia del casament dels dos protagonistes de l'opera. Els dansaires representen els pescadors del poble.

√Čs una dansa alegre, agradable i clara pel que fa llur gestual.

 

 

    Segons els historiadors rememora ‚Äúl'expressi√≥ del poble‚ÄĚ.

Contrapas de Sant Genis de Palafoll

Ball de Nyacres

Marina

Danses de les Illes Balears

SONADOR DE GUITARRA

 

    A l'origen es tracta nom√©s d'una composici√≥ musical.

La coreografia és una creació de la federació dels esbarts dels PIRINEUS ORIENTALS que data de1990.

 

 

BOLERO DE VERMAR

 

    Aquest bolero era tradicionalment ballat l'ultim dia de les veremes durant l'√†pat de la fi de les veremes ofert pels propietaris per tots els qui havien participat a la collita.

 

 

JOTA DES PLA

 

 

    Dansa creada pel nostre professor en Pere FERNANDEZ en 1998 sobre una m√ļsica tradicional de les illes Balears barrejant diversos passos utilitzats en les danses de les balears.

 

    La m√ļsica interpretada per la rondalla, conjunt musical compost essencialment d'instruments a cordes i poques percussions.

 

 

 

JOTA MALE√ŹTA

 

    Aquesta dansa com ho diu el seu nom √©s male√Įda.

Male√Įda per la dificultat dels passos que la composen, per√≤ tamb√© del ritme que va de m√©s en m√©s r√†pidament.

 

   Altra particularitat d'aquesta dansa : √©s √ļnicament ballada pels homes.

Bolero de Vermar

Jota des Pla

Jota Male√Įta

Jota festiva

 

    Dansa eixida d'una seria de danses de carnaval.

 

    Creaci√≥ d'en Michel GAUGUET.

 

    Entrada no convencional, els dansaires venen del p√ļblic.

Jota Festiva

Treure Ball de Sant Feliu Sasserra

 

    Aquesta dansa de cerim√≤nia √©s una creaci√≥ de la Federaci√≥ dels esbarts dels PIRINEUS ORIENTALS.

 

    La particularitat d'aquesta dansa resideix en la lentitud de la seva m√ļsica. Els balladors han de controlar tots els moviments per evolucionar tots junts i dominar els despla√ßaments.

 

    √Čs una dansa tota en lleugeresa i gr√†cia, el que li confereix un costat majestu√≥s.

Treure Ball

Farandola d'Amor i Guerra

Ball de Gitanes de Rubí.


    Dansa de RUBI (ciutat prop de BARCELONA)

 

    A la Catalunya del Sud i m√©s precisament en el Principat, cada poble tenia el seu ball de gitanes.

 

    A l'origen d'aquestes danses folkl√≤riques, eren els casaments gitanos que duraven diversos dies.

 

    D'aquesta manera cada poble va crear el seu ball de gitanes compost de diversos quadres en els quals es poden succeir sobre l'escena el capell√†, els savis del poble, els cavalls, els joves i ben ent√®s els nuvis.

 

    Avui existeixen encara concursos de ball de gitanes.

El que proposa l'esbart avui dia només representa una part del ball de gitanes de Rubí.

Crear pagina web gratis y facil

Go

Gitanes de Rubi 10/08/2008

Gitanes de Rubi 28/05/2010